La paraula "esse" procedeix del llatí i significa 'ser' o 'estar'. En català, el meu idioma, està estretament relacionada amb la paraula "ésser", que es pot interpretar com a "ésser viu" o "existir". A més, "esse" és un palíndrom, és a dir, es pot llegir igual cap endavant i cap enrere. L'inici i el final de la paraula es confonen, formen un tot natural. Per això aquesta paraula té per a mi una notable càrrega simbòlica i entronca amb el meu imaginari creatiu. Serveix d'arrel per construir paraules i representa com el jo es forma a través del reflex en altres éssers i en la natura. Com a la major part de la meva producció, les obres de l'etapa Esse s'inspiren en la naturalesa, constantment amenaçada, que constitueix la base de les nostres cultures i és essencial per a la nostra comprensió del món.
A la sèrie d'obres titulada Esperança i cultiu vull mostrar la meva perspectiva interna sobre l'explotació de la natura. Cada imatge i paisatge retratat a les meves obres reflecteix el meu pensament crític sobre l'abús que la humanitat fa de la natura. La seva destrucció evoca en la meva consciència un sentiment profund de tristesa, que em genera una expressió de lluita i, alhora, un indici d'esperança. Amb aquestes obres vull anar més enllà de la representació dramàtica del tema i provocar una reacció a l'espectador. La meva intenció és clara: vull posar una llavor i cultivar estèticament i poètica la consciència de les persones que observen les obres perquè participin del meu sentiment de protecció envers la naturalesa maltractada, però encara viva i poderosa, propera i universal.
Constato la violència inherent a la naturalesa humana, que no només es deu a la supervivència biològica, sinó també a la cobdícia que ens caracteritza. Al llarg del temps, malgrat els avenços científics, tecnològics i humanistes, no hem aconseguit alliberar-nos dels nostres instints negatius i depredadors, cosa que ens impedeix una veritable evolució espiritual i sensible. La col·lecció d'obres titulada Veu i Silenci reflexiona sobre les interconnexions entre la cultura, la societat i la natura, alhora que cerca noves maneres de sobreviure en un món distòpic, deshumanitzat i artificial. No tracto aquí de reproduir paisatges, sinó de descobrir l'ànima subjacent a les plantes, les roques i el microscòpic, tot allò que resulta immesurable.