L'impacte de les activitats humanes a l'ecosistema és cada vegada més gran, cosa que porta a l'adaptació de les espècies animals per sobreviure en aquest entorn canviant. Al mateix temps que la naturalesa es veu obligada a adaptar-se als humans, els animals troben maneres d'utilitzar objectes artificials, com les deixalles del fons marí, per a les seves necessitats; entre elles alimentar-se, crear caus i fins i tot ornamentar-se en els seus rituals reproductius. M'inspiro en aquest procés d'adaptació i així ho aplico al meu procés creatiu. Reciclo i dono valor a fragments o objectes abandonats que es troben al meu entorn, transformant-los en objectes artístics amb l'objectiu de conscienciar i promoure el respecte pel medi natural.
La figura de l'esperit de la muntanya és un mite ancestral a diferents cultures arreu del món. Aquests éssers, sovint amb formes semi-humanes o animals, són considerats misteriosos. A la filosofia oriental, la Terra i la Natura són l'univers "macro", mentre que la muntanya és el microcosmos on l'activitat humana es desenvolupa. Alguns pobles tenen creences arrelades en esperits protectors mítics, com els xamans, que viuen aïllats a la natura i apareixen fugaçment. En la meva performance "Gènepi II", el protagonista és un xaman vestit amb elements vegetals, que representa l'esperit que emergeix del seu amagatall i torna al cor de la muntanya. L'altra obra, "L'esperit de la muntanya", és un collage estàtic ambientat al bosc i mostra de manera híbrida i nebulosa aquesta figura mítica sempre vigilant a la natura.
L'Ouroboros és un ésser mític que consisteix en una serp que es menja la seva pròpia cua i forma un cercle. Representa el concepte d'eterna tornada, reencarnació i cicles vitals. Aquesta performance té dos protagonistes: la natura i l'ésser mític. La naturalesa es mostra erosionada i marcada per les ferides causades pels humans i els elements. L'altre protagonista és un xaman que es vesteix amb un vestit de caràcter mitològic. Aquest xaman muta i es converteix en un rèptil, enfilant-se i penetrant pels forats i esquerdes del terreny. Això simbolitza el retorn al seu estat primitiu i original, a la caverna i la mare terra.
Aquestes dues instal·lacions escultòriques són monuments efímers que presenten una mirada compartida amb l’espectador, mostrant similituds amb els monuments i homenatges bèl·lics. L´origen d’aquesta idea prové de la meva perspectiva històrica del segle XX, caracteritzat per les grans guerres. Els conceptes d'agressivitat, tribalisme, violència, enfrontament i rebuig cap a “l'altre”, així com la noció de “masculinitat” entesa com a dominació sobre les persones, estan fortament lligades al gènere dominant al llarg de mil·lennis, l'home. Aquestes característiques segueixen presents actualment i poden portar-nos a l'extinció. Les obres contenen una dualitat i una iconografia encriptada: les formes rodones de les bombes, les formes allargades –i fàl·liques– de la munició, les tires dels uniformes de camuflatge i els colors de les banderes, les amigues i les enemigues.